L'ESPINAR: Fustetes i altres cistàcies que podem trobar al Camp d'Alacant.

Les fustetes són plantes que pertanyen al la família de les cistàcies, d'àmplia distribució mediterrània.

Son les "germanetes" menors de les més vistoses i conegudes estepes. Les estepes que podem observar amb molta abundància, en les zones de matolls termòfils mediterranis més o menys conservats de la subcomarca del Camp d'Alacant (l'Alacantí), són les ESTEPES BLANQUES (JARAS BLANCAS) (Cistus albidus L.), a causa del color blanquinós de les fulles i tija.

Pla general de la estepa blanca.

Detall de la flor.

Però anem a allò que ens interessa veritablement, a les "plantetes" que en les primaveres benevolents quant a pluges; coloren de puntets blancs i grocs, i aromatitzen els nostres matolls termòfils - evidentment junt a d'altres espècies característiques d'aquest territori, que anirem coneixent en este blog - .

Es tracta de camèfits - xicotetes mates amb tiges lignificades o de fusta - que no sobrepassen els 30 - 50 cm d'alçària.

Podem diferenciar entre les fustetes que només presenten flors grogues (Fumana sp.) i les que, segons l'espècie, tenen flors grogues o blanques (Helianthemum sp.) que fins i tot blanques poden presentar a la base del pètal una taqueta groga.

A) FUMANA: Fumana ericoides; Fumana thymifolia.

Fumana ericoides (Cav.)Gandg.:

Fusteta; Jarilla.

Port de la planta

Flor

Vista general de la planta en floració

Detall de les fulles; el botó
floral (sup.); i la càpsula oberta
en les seues valves (inf.)

Fumana thymifolia (L.) Spach ex Webb.:

Herba de setge, fusteta; Tomillo morisco, jara tomillo.

De port, i color de les flors pareguts a la F.ericoides. És fàcil confondre-les. Cal fixar-se en els pels glandulosos que posseeix i que les estípules de les fulles, no es diferencien gaire d'estes, la qual cosa li fa pareixer tindre 3 fulles juntes.

Detall de tija, fulla i estípules. Crida l'atenció la densa
pilositat glandulosa. També es pot observar com les
estípules a ambdós costats de la fulla, pareixen dues
fulles més.

Pla mitjà de la fusteta: tija, fulles -i les estípules-,
botons florals i flor.

Flor.

B) HELIANTHEMUM: Helianthemum syriacum; Helianthemum cinereum; Helianthemum violaceum.

Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum. Cours.:

Romer blanc; Romero blanco.

Destaquem principalment les seues flors grogues, que es reuneixen en grups. Té una alçària major que les dues fustetes anteriors.

Flor.

Port i vista general.

Detall tija, fulles i inflorescència incipient.

Helianthemum cinereum (Cav.) Pers. subsp. cinereum:

Herba de setge, fusteta; Jarilla

Amb flors també grogues. Port xicotet. Fulles prou diferents de la resta de fustetes d'este artícle: són aplanades i més o menys ovalades. de una grandària considerable - com l'espècie anterior -.