jueves, 19 de noviembre de 2015

ESPAIS D'INTERÉS NATURAL AL TERME MUNICIPAL D'ALACANT.

Al terme municipal d'Alacant, encara que molt "empresonat" pel ciment, pel formigó, i per l'asfalt hi existeixen raconets o indrets d'un alt valor ecològic i/o conservacionista (si més no a nivell local o municipal la seua protecció o bona gestió augmentaria la qualitat ambiental del municipi).


Caldria fer en primer lloc una distinció entre les zones -legalment- protegides, i les que no ho estan, però que contenen algun valor conservacionista. A més són molt diverses: zones litorals o costaneres, matolls, zones humides, barrancs, etc.

A) Espais amb algú tipus de protecció legal:

 

Espais Naturals Protegits:

A)  Microrreservas de Flora (accés al llistat resum):
B)  Reserva Marina: Illa de Tabarca (evidentment la zona submarina).

 

Monts d'Utilitat Pública (accés a catàleg PDF de la G.V.):

  • Els Talls i la Murta (AL040AL1014).
  • Collaet i Cases de Ripoll (AL038AL1011).
  • Serreta Negra i Serreta de la Torre (AL030AL1008).
  • Lloma Negra i Pla dels Llops (AL039AL1016).
  • Fenollar i Pla del Rotar (AL121AL1017).
  • Saladar de Fontcalent (AL110AL1072).
  • Torresella i Coronela (AL3021).
  • Les Indies i Ballestera (AL028AL1010).
  • San Pascual, Barranc de l'Infern i Desert (AL114AL1012).
  • Orgegia i Llomes (AL029AL1013).
  • Lo Seguin (AL1073).
  • Cap de l'Horta (AL059AL1007).
  • Barranc del Bon Hivern (AL120AL1009).
  • Corral del Marqués (AL026AL1070).
  • Bec de l'Àguila (AL041AL1048).

B) Espais sense cap protecció legal (malgrat el seu interés naturalístic):



Referències:


Nota: esta entrada s'anirà actualitzant conforme es descobreixen més llocs o es troben més recursos a la xarxa (enllaços).

martes, 14 de abril de 2015

Fustetes i altres cistàcies que podem trobar al Camp d'Alacant.

Les fustetes són plantes que pertanyen al la família de les cistàcies, d'àmplia distribució mediterrània.

Son les "germanetes" menors de les més vistoses i conegudes estepes. Les estepes que podem observar amb molta abundància, en les zones de matolls termòfils mediterranis més o menys conservats de la subcomarca del Camp d'Alacant (l'Alacantí), són les ESTEPES BLANQUES (JARAS BLANCAS) (Cistus albidus L.), a causa del color blanquinós de les fulles i tija.

Pla general de la estepa blanca.
Detall de la flor.



Però anem a allò que ens interessa veritablement, a les "plantetes" que en les primaveres benevolents quant a pluges; coloren de puntets blancs i grocs, i aromatitzen els nostres matolls termòfils - evidentment junt a d'altres espècies característiques d'aquest territori, que anirem coneixent en este blog - .

Es tracta de camèfits - xicotetes mates amb tiges lignificades o de fusta - que no sobrepassen els 30 - 50 cm d'alçària.

Podem diferenciar entre les fustetes que només presenten flors grogues (Fumana sp.) i les que, segons l'espècie, tenen flors grogues o blanques (Helianthemum sp.) que fins i tot blanques poden presentar a la base del pètal una taqueta groga.


A) FUMANA: Fumana ericoides; Fumana thymifolia.



 Fumana ericoides (Cav.)Gandg.:

Fusteta; Jarilla.

Port de la planta

Flor

 















http://www.flora.hyla.es/Angiospermas/angiospermas.html
Vista general de la planta en floració

Detall de les fulles; el botó
floral (sup.); i la càpsula oberta
en les seues valves (inf.)














 Fumana thymifolia (L.) Spach ex Webb.:

Herba de setge, fusteta; Tomillo morisco, jara tomillo.

De port, i color de les flors pareguts a la F.ericoides. És fàcil confondre-les. Cal fixar-se en els pels glandulosos que posseeix i que les estípules de les fulles, no es diferencien gaire d'estes, la qual cosa li fa pareixer tindre 3 fulles juntes.


Detall de tija, fulla i estípules. Crida l'atenció la densa
pilositat 
glandulosa. També es pot observar com les
estípules a ambdós 
costats de la fulla, pareixen dues
fulles més.
Pla mitjà de la fusteta: tija, fulles -i les estípules-,
botons florals i flor.
















Flor.












B) HELIANTHEMUM: Helianthemum syriacum; Helianthemum cinereumHelianthemum violaceum.

  

Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum. Cours.:

Romer blanc; Romero blanco.

Destaquem principalment les seues flors grogues, que es reuneixen en grups. Té una alçària major que les dues fustetes anteriors.


Flor.
Port i vista general.

















Detall tija, fulles i inflorescència incipient.















 Helianthemum cinereum (Cav.) Pers. subsp. cinereum:

Herba de setge, fusteta; Jarilla

Amb flors també grogues. Port xicotet. Fulles prou diferents de la resta de fustetes d'este artícle: són aplanades i més o menys ovalades. de una grandària considerable - com l'espècie anterior -.


Port general de la planta.

Flor.










Detall de les fulles.
















 Helianthemum violaceum (Cav.) Pers.:

Fusteta; Jarilla, tamarilla, perdiguera blanca.

Flors blanques; encara que a la base del pètal tenen una taca groga. Port xicotet.


Port de la planta.

Flor.

















Detall general: tija, fulles, botons florals i flors.

Referències: